"Me sun senti...", di Franco Loi

Antenati Storia della letteratura europea - Torna in homepage


"Me sun senti...", di Franco Loi


Me sun sentî de mör sensa capì
che nüm se mör e nàss sensa savè…
Ma gh'era 'na fenestra due par scür
e ghe se riva adasi per la piassa
cun sura un fassulètt de stèll e mür
che pàrlen d'òmm antìgh e de miseria…
Me sun sentî de mör quand û savü
che gh'era 'na fenestra ne la sera,
e bianca l'era, e 'vèrta cume 'l sû…
Ma quand û camenâ per quèla piassa
mì me sun pers tra i pass, e la fenestra
l'era luntana e mì seri nel scür.


Mi sono sentito morire senza capire/che noi si muore e nasce senza saperlo…/Ma c'era una finestra dove sembra buio/e ci si arriva adagio per la piazza/con sopra un fazzoletto di stelle e muri/che parlano di uomini antichi e di miseria…/Mi sono sentito morire quando ho saputo/che c'era una finestra nella sera,/ed era bianca, e aperta come il sole…/Ma quando mi sono avviato per quella piazza/mi sono perso tra i passi, e la finestra/era lontana e io ero nel buio.


Franco Loi (da: Bach)

 

 


Homepage | Dizionario autori | Autori aree linguistiche | Indice storico | Contesto | Novità
 [Up] Inizio pagina | [Send] Invia a un amico | [Print] Stampa | [Email] Mandaci una email | [Indietro]
Europa - Antenati - la storia della letteratura europea online - Vai a inizio pagina  © Antenati 1984- , an open content project